jueves, 27 de enero de 2011

Nacionalcapitalismo


El nacionalismo no se puede parar en barras, ni hay gasto que no esté bien empleado si contribuye a poner los ladrillos que construirán la nación. A través de Fábregas llego a esta entrevista con el presidente de Spanair, un tipo que justifica las inversiones de la Generalitat en la ruinosa compañía aérea como medio de construir las conexiones de Barcelona con el mundo. ¡Menudo con el profeta de la conectividad!

Hay que leerla entera, aunque esté en catalán. Se entiende todo perfectamente. El entrevistador no se arredra y le hace buenas preguntas. O este tío tiene la cara de hormigón armado, o es un iluminado. Con un par.

Nota: el buitre es lo que mejor simboliza a estos personajes.

Ferran Soriano: “Spanair no està subvencionada”

He fet una ullada l’estructura accionarial de l’empresa… pel cap baix em surt que el 60% del capital és públic. Si això és lliure mercat, que baixi Déu i ho vegi!

La participació directa de la Generalitat no passa del 30%.

Sí, ja. Però també hi treuen el cap la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, Catalana d’Iniciatives (entitat semipública), l’Institut Català de Finances i fins i tot el govern suec, danès i noruec!

Certament, són institucions catalanes que aposten per una infraestructura molt important pel teixit econòmic del país. Això no té res de dolent. És lliure mercat, és la llibertat de les institucions i del poble de Catalunya d’invertir en allò que creu. La història ens diu que totes les aerolínies han passat pel mateix procés: són creades per un Estat fins que es converteixen en companyies rendibles .

Com pot dir que això és lliure mercat? Que els governs obliguin els ciutadans a finançar empreses a través d’impostos és tot menys lliure mercat!

I tant que ho és!

Expliqui-m’ho, si té l’amabilitat.

Són institucions que decideixen lliurement invertir els seus diners en un projecte…És el mateix que les institucions alemanyes han fet amb Lufthansa i les espanyoles amb Iberia: una inversió.

Les institucions soviètiques també invertien lliurement. De fet, invertien tan lliurement que tots els sectors eren monopoli de l’Estat. Segons el seu criteri, la URSS seria un paradigma del lliure mercat, no?

Aquesta pregunta es respon sola, doncs el sistema soviètic va fracassar. Spanair és una companyia privada que competeix i que té alguns inversors públics que inverteixen amb criteris financers i de servei a la societat. Això no és soviètic, passa cada dia a tots els països del món.

La llibertat de mercat consisteix en què els empresaris arrisquen el seu capital i, en cas de tenir pèrdues, les assumeixen i tanquen “la barraca”. El mercat selecciona les bones iniciatives. En el cas de l’Estat això no passa, doncs les pèrdues les paga el ciutadà i el projecte deficitari continua. A més, encara que s’obtinguin beneficis, això suposa competència deslleial cap a les empreses privades…

Les institucions també arrisquen el seu capital per competir. La diferència és que aquestes activitats tenen una externalitat fortíssima: promouen el teixit comercial i industrial del país. A més, això no és el primer cop que passa. L’Estat espanyol va invertir a Iberia 1.500 milions d’euros, la Generalitat només n’ha invertit directament 40. Quan Iberia es va privatitzar va decidir establir el seu Hub a Madrid, disposant connexions que a Barcelona no tenim. És per això que aquí fa falta la combinació d’esforços privats i públics.

El fet que Iberia fos un monopoli de l’Estat i rebés ajudes, no vol dir que haguem de caure en el mateix error.

Spanair no està subvencionada. Disposa d’inversors que tenen interès en el rendiment de l’empresa i en el teixit econòmic català. Nosaltres, a diferència d’altres companyies, no rebem ajudes per operar determinats vols ni ens patrocinen els governs autonòmics mitjançant campanyes publicitàries. Repeteixo: Spanair no té ajudes públiques, té inversors públics i privats.

Digui-li inversions o subvencions. El cas és que són diners dels contribuents. Deixi’m posar-li un exemple. Vostè fou vicepresident econòmic del FC. Barcelona. Què li semblaria si la Generalitat hagués ‘invertit’ 40 milions d’euros a l’Espanyol amb la justificació de promoure el futbol català?

Seria difícil de justificar, el Barça és un club esportiu que sense l’ajuda de ningú ha aconseguit portar la marca de Catalunya al món. De la mateixa manera, si ja existís alguna companyia aèria que connectés Barcelona amb el món no serien necessàries les inversions públiques a Spanair.